• La metodologia CRISPR pretén reproduir varietats vegetals resistents a malalties per millorar l’adaptació dels sistemes agrícoles als canvis de temperatures.
• Per Djamel Rahmani, representant del CREDA, “aquest tipus de projectes suposen un repte, ja que partim de la base que la societat té una percepció negativa cap a aquests tipus de prouctes”

11 de març de 2024

El Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) és una de les entitats sòcies del projecte ‘From consumer protection to innovation marketing of green genetic engineering: Policy recommendations for optimised innovation communication’, que es va iniciar l’1 d’abril de 2022. Amb aquest projecte, que utilitza l’enginyeria genètica verda per reproduir varietats de plantes resistents a malalties, es pretén impulsar l’adaptació dels sistemes agrícoles al canvi climàtic i als objectius ambientals.

El projecte segueix la recerca del mètode d’edició genètica CRISPR desenvolupada per les investigadores Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna, amb la qual van guanyar el Premi Nobel de Química el 2020. La seva proposta es basa en “l’activació selectiva d’una mutació en un punt específic de l’ADN, fet que evita la incorporació de gens estranys en l’organisme”. Amb el seu ús, es podria arribar a reduir l’ús de productes fitosanitaris en l’agricultura.

El projecte compta amb un conjunt reduït de socis i sòcies: el Leibniz Institute of Plant Biochemistry IPB, el Leibniz Institute of Agricultural Development in Transition Economies (IAMO) i el CREDA. Així, el seu propòsit es redueix a l’estudi de la disposició de compra de tomàquets genèticament modificats (CRISPR Tomatoes) a Alemanya.

Chema Gil, Doctor en Economia i director del CREDA, i Djamel Rahmani, Doctor en Anàlisi Econòmica i Estratègia Empresarial, són els representants del centre català en el projecte. Per ells “participar en projectes d’aquest tipus és un repte, ja que partim de la base que generalment la percepció de consumidors i consumidores cap a productes editats genèticament és negativa”, assegura Rahmani.

Tanmateix, destaca, “també permet avaluar l’efecte de la informació compartida i veure si la manera en què es presenta origina algun biaix més positiu en la societat”.

Per portar a terme el projecte, es presentaran dos vídeos, un científic objectiu i un més narratiu, a 2.000 consumidors i consumidores que hauran de respondre una enquesta i realitzar un experiment d’elecció on s’utilitzaran els tomàquets editats. L’objectiu d’aquesta prova és conèixer la influència de la informació en el comportament de selecció del consum, així com la disposició a pagar per productes editats genèticament.

A més, mitjançant l’estudi i l’observació de les respostes recollides, el projecte busca contribuir a l’acceptació dels nous mètodes d’enginyeria genètica verda per part dels usuaris i usuàries finals, per tal de fomentar una millor sostenibilitat en els sistemes agrícoles.

A banda de la realització del projecte, el govern alemany també ha organitzat esdeveniments de discussió i ha compartit informació sobre l’enginyeria genètica verda que pugui agilitzar el diàleg social i la comunicació científica.