• El CREDA ha compartit els resultats de la Càtedra UPC-Mercabarna després de tres anys de diagnosi
• L’equip ha desenvolupat una sèrie d’accions de conscienciació com la creació de targetes d’ajut pel triatge, la celebració dels Premis Paco Muñoz i l’elaboració d’una biblioteca digital

28 de febrer de 2024

El Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) ha presentat els resultats extrets després de tres anys de treball en la Càtedra UPC-Mercabarna, un  projecte que va néixer de la mà de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per mitjà de l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i Biosistemes de Barcelona (EEABB), conjuntament amb Mercabarna.

En la sessió organitzada al recinte del mercat català, el Chema Gil, director de la càtedra i també del CREDA, i el Djamel Rahmani, doctor en Anàlisi i Econòmica i Estratègia Empresarial i investigador al CREDA, han compartit l’evolució de les xifres del malbaratament alimentari generat entre el 2021 i el 2023. Aquestes s’han recollit per mitjà de tres quantificacions anuals (a l’abril, al juliol i al novembre) amb la col·laboració de més de 70 voluntaris i voluntàries, generalment estudiants de l’EEABB, però també personal de Mercabarna.

Segons Gil, el fet que en els últims anys s’hagi registrat una ”pujada de preus en els aliments de gairebé del 20%, ha influït en la conscienciació dels consumidors i consumidores finals, però també de tots els agents del sector, de manera que ha disminuït el nombre de productes rebutjats i de residus generats”.

Així, les principals causes de llançament d’aliments en el 2023 han sigut: aliments fora de criteris comercials com molt madurs o en mal estat (40,65%), excedent d’oferta (26,9%) i errors d’origen (19,45%). En comparació amb l’any 2021 hi ha hagut una gran davallada de l’excedent de producte ofert, que era la principal causa de rebuig d’aliments amb el 76,41% del total.

Pel que fa a les xifres actuals, entre 2015 i 2023 el malbaratament alimentari ha baixat més de cinc punts percentuals, assolint una xifra de 0,06%, ja que el nombre d’aliments aprofitables no recuperats ha disminuït de 10.303 tones el 2015, a 1.174 el 2023. Segons Rahmani, això suposa que “del residu total generat, cada vegada hi ha menys productes que siguin aprofitables”.

Aquest fet es deu, en gran part, a “la baixada de la disposició a desfer-se ràpidament d’aliments”, però també a “la implementació del centre d’aprofitament alimentari Foodback, a l’ús de contenidors intel·ligents i a les campanyes de conscienciació liderades per centres com Mercabarna”, que ha explicat, “influeixen en la sensibilització d’actors com els i les majoristes“.

En el mateix mercat, la càtedra ha pogut observar una disminució del malbaratament en el punt verd, en aquest cas “a causa de la distància que hi ha entre les empreses i el punt”, però també degut a “l’estat dels aliments que arriben, ja que generalment, són productes que han estat acumulats durant hores o fins i tot dies“, ha assegurat l’investigador.

Per contra, aquest fet ha incrementat el rebuig alimentari als contenidors del mercat central de fruites i hortalisses. Rahmani destaca que “tenen un ús més freqüent” i, per tant, “els aliments que es llencen en aquests dipòsits tenen un millor aspecte que els del punt verd“. Tot això també depèn de l’època de l’any en què es faci la quantificació, “el producte refusat a l’hivern o a la primavera té un percentatge de rebuig superior al d’estiu, principalment, per les condicions climàtiques“, ha assegurat.

Per concloure, Gil ha presentat els diversos actes i accions portats a terme per aconseguir la col·laboració i implicació de tots els agents de la cadena, des de la creació d’unes targetes per ajudar en els processos de triatge i classificació que porta a terme Foodback; fins a la promoció de les bones pràctiques i iniciatives amb els Premis Paco Muñoz; passant per l’elaboració d’una biblioteca digital sobre el malbaratament alimentari.

L’acte, que ha estat a càrrec de l’equip de Mercabarna, ha acollit més de 80 persones assistents, entre representants d’entitats col·laboradores amb el malbaratament, empreses d’alimentació i administracions. A més, ha comptat amb la participació de Pablo Vilanova, director general de Mercabarna, Rosa Rollé, oficial superior de desenvolupament empresarial de la FAO, Giulia Bizzo, assessora de polítiques en sistemes alimentaris a la Comissió Europea, Ana Díaz, subdirectora general de qualitat i sostenibilitat alimentària al Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Glòria Cugat, subdirectora de transferència i innovació agroalimentària de la direcció general d’empreses agroalimentàries, qualitat i gastronomia del DACC, i Xavier Fàbregues, director de l’EEABB.