• L’equip del centre de recerca ha presentat el projecte SPRINT – Zero Food Waste en una jornada en què han participat diversos actors de la cadena alimentària catalana, com el DARPA, FCAC o Mercabarna, entre altres.
• SPRINT forma part del ‘Single Market Programme’ de la Comissió Europea i pretén diagnosticar els residus alimentaris i proposar solucions per mitjà d’intervencions tecnològiques que alterin els patrons de comportament.

31 de gener de 2025

El Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) participa en el projecte SPRINT – Zero Food Waste, una iniciativa que té per objectiu mitigar el malbaratament alimentari en restaurants d’hotels, llars i supermercats, per mitjà de la implementació d’intervencions tecnològiques innovadores i efectives que siguin capaces d’alterar els patrons de comportament.

Després de celebrar una jornada de presentació a Oviedo, l’equip del CREDA ha organitzat una sessió per donar a conèixer el projecte als diferents actors de la cadena alimentària catalana. Així, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha acollit aquest divendres més de 30 persones relacionades amb el sector.

Solucions amb consciència

La jornada, dividida en tres parts, ha estat dirigida pel Chema Gil, director del CREDA, que ha assegurat que “el projecte SPRINT va sorgir com a possible solució a la problemàtica registrada pel Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari”. Una vegada introduït el projecte, els diferents socis i sòcies s’han presentat i han donat a conèixer el seu paper dins la iniciativa.

CIS ROBOTICS i ABAMOBILE, les entitats tecnològiques que hi participen, han explicat com funcionen els prototips dissenyats específicament per mesurar i combatre el malbaratament, com per exemple una “APP que té per objectiu controlar els aliments a les llars, gestionant les compres i optimitzant l’ús de productes pròxims a la caducitat”.

D’altra banda, els supermercats MASYMAS han compartit exemples d’estratègies de reducció del malbaratament que ja utilitzen, “com l’etiquetatge i reducció de preus en productes pròxims a perir, o la incorporació de la iniciativa ‘Too Good To Go’, que permet a consumidors i consumidores adquirir aliments comestibles que als supermercats es rebutjarien”.

Catalunya com a referent

La segona part de la jornada ha estat a càrrec de Carles Guirado, tècnic en prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari al DARPA, que ha explicat quina és la normativa amb relació al malbaratament alimentari a Catalunya. “La llei catalana és pionera perquè integra tota la cadena agroalimentària i no només se centra en gestionar l’excedent alimentari, sinó que també treballa per prevenir-ho”, ha remarcat.

Així, Guirado ha destacat que la proposta inclou mesures que se centren més en “la prevenció de rebuig d’aliments” amb accions com el foment de l’espigolament o la imposició de que restauració i hoteleria “facilitin envasos per tal que consumidors i consumidores s’emportin a casa els aliments no consumits”.

Tot i que aquesta llei va ser aprovada per unanimitat l’any 2020, abans de la pandèmia de la COVID-19, l’aparició de la normativa estatal i la convocatòria d’eleccions van paralitzar el seu avanç, obligant a reformular certs aspectes. Actualment, la nova llei està en espera de ser aprovada el pròxim mes de març al Congrés.

L’impacte de la llei a les diferents baules de la cadena

Una vegada presentada la situació legal a Catalunya, Gil ha convidat a la resta de participants a conformar una taula rodona sota el títol ‘Impacte de la Llei de Malbaratament Alimentari en els diferents sectors de la cadena agroalimentària’.

Pel que fa al sector primari, Josep Lluís Escuer, responsable de subministres de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), ha destacat com es troben en una situació “d’avançar i ajudar a les cooperatives a complir els requisits establerts per la llei” no només amb la quantificació, sinó també amb “la creació de projectes que minimitzin els impactes”.

Segons Daniel Brasé, secretari general de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), el problema de la llei “va ser la entrada en vigor just abans de l’inici de la pandèmia”. “Ens vam trobar en un moment en que la restauració estava tancada i havia d’adaptar-se tant a la nova normativa de prevenció, com als canvis originats per la COVID-19”, ha remarcat Brasé, qui de la mateixa manera que el sector primari, conclou que la llei és una bona iniciativa, però “hauria de venir acompanyada d’un ajut econòmic per part de l’administració”.

Institucions com Mercabarna treballen per ajudar a les empreses a complir i reduir el rebuig, “intentem conscienciar de la importància dels aliments per mitjà de la disposició d’eines i elements que ajudin a gestionar i distribuir aquest excedent”, ha explicat Milagros Paseta, responsable del departament de sostenibilitat al mercat majorista català, posant com exemple la iniciativa Foodback que ja porta tres anys funcionant.

Per la seva banda, Roger Gaspa, secretari general del Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), ha defensat que l’ús de mesures de prevenció “ha fet possible que del total del producte que arriba a un supermercat o botiga, només un 1% no es comercialitza als propis establiments”. Amb ajuda d’eines amb intel·ligència informàtica “s’ha fet una millor gestió de l’estoc, reduint l’excedent”, ha aclarit. D’altra banda, Gaspa ha assegurat que “els supermercats ja treballen per tal que la major part d’aquest 1% es destini a entitats socials”.

La proposta d’SPRINT

El projecte SPRINT – Zero Food Waste és una iniciativa que ha rebut finançament de la Comissió Europea mitjançant el Single Market Programme (SMP) que ajuda els mercats interiors a recuperar-se de la crisi de la COVID-19. Amb aquest projecte, es pretenen aconseguir tres objectius principals: (1) diagnosticar els residus alimentaris i què els impulsa; (2) co-crear, dissenyar i implementar estratègies d’intervenció basades en l’evidència que siguin més efectives i sostenibles; i (3) sensibilitzar i promoure recomanacions polítiques i directrius operatives sobre com reduir i prevenir el malbaratament alimentari.

Per portar-ho a terme, s’ha adoptat un enfocament sistèmic que té en compte els factors individuals que afavoreixen el malbaratament, però també els factors externs que poden afectar individus i individues, com per exemple el context, la cultura, la infraestructura o l’arquitectura d’elecció. Així, durant un període de 12 mesos, les entitats col·laboradores faran un estudi en tres casos pilot (Hotel Artiem, Supermercat Más y más, i llars), tant a Astúries com a Catalunya.

El projecte SPRINT ha rebut finançament de l’acord de subvenció Single Market Programme (SMP) número 101156435 de la Comissió Europea.