CREDA
És fàcil imaginar que no es viu igual a la plana que a la muntanya, ni a la costa que a l’interior. Però el que no és tan evident és saber amb exactitud quines activitats es duen a terme gràcies a la pròpia geografia de la regió i, encara menys, conèixer com aquestes evolucionen amb el temps i afecten al desenvolupament (sostenible o no) i a l’economia global .
Per conèixer millor la zona costanera de Catalunya i entendre la importància de les activitats vinculades al mar, parlem amb Martín Federico Alba; investigador de Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) i especialista en economia blava, és a dir, en totes les activitats econòmiques que tenen relació amb el mar.
El doctor Alba ens explica que el 2018 a Catalunya es van donar una sèrie de circumstàncies que van impulsar un projecte pioner per dimensionar les activitats catalanes del mar. D’una banda, en aquell moment s’aprovava l’estratègia marítima catalana i un dels objectius era conèixer el pes econòmic de les activitats d’aquest sector. A més, a nivell europeu, s’havia dissenyat una metodologia per dimensionar l’economia blava i s’havia publicat el “Blue Economy Report” amb les primeres dades de cada un dels estats membres de la Unió Europea.
CATALUNYA: UN CAS PIONER
En aquest context tan propici a sumar coneixement sobre l’economia blava, mancava informació a nivell regional. De fet, “en aquell moment no hi havia cap estimació dels sectors catalans vinculats al mar” explica Alba, remarcant que, a més, als estudis generals d’economia, no es defineix aquest sector de forma detallada; “es tenen en compte només algunes activitats molt evidents, com la pesca, i se’n passen per alt moltes altres com la construcció naval”.
En aquest context, CREDA va començar un estudi per dimensionar l’economia blava de Catalunya i aportar, per primera vegada, coneixement específic en aquesta matèria. La pregunta és, com ho van fer?
APLICAR LA METODOLOGIA EUROPEA: UN PROCÉS COMPLEX
Alba ens explica que “habitualment l’estadística de sectors es fa delimitant les activitats utilitzant una classificació internacional, amb el Codi Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE). Aquests codis permeten fer comparacions internacionals sabent que les xifres dels diversos països utilitzen el mateix criteri i, per tant, es refereixen als mateixos sectors”.
En aquest cas, l’equip de CREDA va agafar la metodologia que planteja el “Blue Economy Report” de la Unió Europea, on s’estableix una llista concreta de sectors que tenen relació amb el mar. Això que sembla tan senzill és un pas clau i necessari per poder començar l’estudi, “ja que si no delimitem bé el que és l’economia blava i el que no ho és, podríem estar comptant dues activitats com si fossin una”, esmenta l’especialista en economia blava.
Un cop els investigadors de CREDA tenien clar quins sectors necessitaven dimensionar, per exemple; recursos marins vius, activitats portuàries, transport marítim, etc., es van adonar que les fonts d’informació públiques, és a dir, de la informació que qualsevol persona pot consultar procedent de publicacions del ministeri o organismes de desenvolupament econòmic i social, no arribaven al nivell de detall necessari que requereix la guia europea. Perquè no hi havia dades específiques, per exemple, del turisme marítim, que és aquell que té lloc a una certa distància del mar. Alba explica que “per omplir aquest buit d´informació, vam començar una col·laboració amb el departament d´Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l´Institut d´Estadística de Catalunya (IDESCAT)”.
Així, la manca d’informació pública va provocar que CREDA no només dimensionés l’economia del sector del mar, sinó que també esdevingués un generador de contingut estadístic.
UNES DADES REVELADORES
El treball d’extracció d’informació va donar resultats i van aconseguir les dades del volum de cada sector, subsector i activitat en concret que arriba al detall de, per exemple, “Transport interurbà de passatgers per ferrocarril, que és una activitat que forma part del subsector Transport i del sector Turisme marítim”, el qual té un volum de negoci total de 14.418,8M€ i una ocupació de 168.400 persones.
Amb aquesta informació de tots els sectors que conformen ‘economia blava, l’equip de CREDA va poder aplicar la metodologia de la Comissió Europea a nivell regional català. Les primeres estimacions van arribar al voltant del 2019 i amb aquells primers resultats CREDA ja va aconseguir una gran fita: el cas català va ser publicat pel mateix “Blue Economy Report” com a mostra d’un exemple regional. “Per nosaltres això va ser molt rellevant; que els nostres referents ens publiquessin significava que havíem fet una bona feina, un èxit rotund” esmenta el doctor Alba.
Des dels primers càlculs, CREDA ha continuat avançant, concretant i ampliant la informació a més sectors i variables, així com perfeccionant la metodologia per ampliar el coneixement de l’economia blava. Alguns dels resultats mostren que els sectors econòmics vinculats al mar de Catalunya són el 3,2% del Valor Afegit Brut (VAB) total, que és el valor agregat generat pel conjunt de productors. A més, pel que fa al volum de negoci, els sectors marítims tenen el 5,4% de la producció total catalana. Aquests sectors generen llocs de treball directes que representen el 5,5% del total de persones ocupades a Catalunya.
Unes dades que, si les comparem amb les mitjanes europees, ens adonem de la seva rellevància. Per exemple, a Itàlia, la participació dels sectors de l’economia blava és de l’1,5% del VAB i a França i Alemanya de l’1% del VAB. I és que, en conjunt, els resultats posicionen Catalunya com la setena economia amb més pes marítim de tota la UE, just per sota d’Estònia i Dinamarca.
LES REPERCUSSIONS DE L’ESTUDI
Conèixer la importància que tenen les activitats relacionades amb el mar per a l’economia global pot tenir implicacions socials i polítiques que afectin el conjunt de la societat. Estudis com aquest serveixen per decidir si cal potenciar, frenar o canviar de direcció estratègica de cadascuna de les activitats del sector del mar i dissenyar mesures polítiques concretes.
I és que els resultats del dimensionament de l’economia blava ens ofereixen la possibilitat de saber si és sostenible l’evolució de les activitats esmentades i, per tant, poder pensar quines han de ser les actuacions que cal dur a terme perquè el conjunt del sector sigui resilient i alhora respectuós amb el medi ambient.