El mapa cap a un futur sostenible

CREDA – David Fernández

Com solucionem un problema complex com la pobresa al món? O la crisi climàtica? Són reptes tan amplis i complexes que no sabríem ni per on començar. I si tractant de solucionar-ne un, com la fam per exemple, provoquéssim un problema encara més gran al medi ambient? Abordar aquest tipus de conflictes des d’un sol angle, sense comptar amb tots els elements amb els que estan connectats i als quals poden afectar, és una tasca generalment condemnada al fracàs.

Això són el que es coneix com a “problemes complexes”, qüestions en què intervenen nombrosos aspectes contradictoris o canviants, difícils de reconèixer, i que fan impossible resoldre’ls. Molts d’aquests problemes són de caràcter social i polític, a causa de la complexitat d’aquests sistemes. Els desastres naturals, el sistema sanitari o les crisis econòmiques, en són altres exemples. Però… què fem aleshores amb ells? Com podem tenir en compte totes les repercussions de les possibles accions?

Des del CREDA, en el marc del projecte Blue Bio Med, hem testejat una metodologia d’experiments de polítiques per assolir justament això: recollir totes les perspectives d’una problemàtica i estudiar com una única acció s’integra en un sistema complex de factors relacionats.

El nostre marc exemple ha estat el problema de la contaminació per plàstic al Mediterrani, una situació que afecta de forma diferencial diferents actors socials, des de les empreses a la població general.

 

Ruta de viatge

El mètode que vàrem utilitzar, implementat conjuntament amb la consultora Reimagined Futures i l’àrea de promoció econòmica de la Generalitat, es coneix com a mapeig de sistemes, i consisteix en tres etapes.

En primer lloc, vàrem recopilar informació del problema en qüestió. Mitjançant converses amb personal expert i cerques bibliogràfiques, vàrem construir un mapa amb els eixos bàsics en relació amb el repte que volem solucionar. Per exemple, per al nostre exemple dels plàstics, vàrem incloure aspectes com la conscienciació ciutadana, la gestió de residus, les regulacions vigents… En aquest mateix procés, vàrem identificar els agents clau que necessitem per solucionar el problema. Per a la problemàtica dels plàstics, els nostres agents varen ser: empreses, centres de recerca i universitats, administració pública i societat civil.

A partir d’aquest punt, vàrem reunir aquests agents per revisar i millorar el mapa afegint-hi altres factors determinants i components que s’hagin de tenir en compte per tal d’afrontar el repte (veure imatge 1). En el nostre cas, això es va aconseguir mitjançant la celebració de dos tallers on vàrem convidar persones representants expertes dels quatre grups identificats, amb un total d’11 organitzacions participants en el primer i 32 en el segon. Els temes afegits aprofundien en la problemàtica (per exemple, els plàstics d’un sol ús, el preu, o la relació amb les pràctiques pesqueres), incloent-hi els eixos que els interconnectaven amb altres components de forma facilitadora o bloquejant. Per exemple, la contaminació afecta el benestar de l’ecosistema marítim negativament, que alhora es relaciona amb la productivitat del personal pescador, i per tant amb el creixement econòmic local i les polítiques reguladores.

Imatge 1: Mapa de sistema complet del repte dels residus plàstics al Mediterrani

Font: Reimagined Futures, CREDA. Disponible aquí.

 

Gràcies al treball realitzat durant aquests tallers, es va aconseguir elaborar un mapa que recull tot el sistema de tecnologies, polítiques, estratègies empresarials, normes socials i pràctiques culturals al voltant de la problemàtica de la contaminació per plàstic a la Mediterrània, i com les seves relacions contribueixen a facilitar o bloquejar la resolució del repte. Amb aquest mapa es va organitzar un tercer taller, on els i les participants varen identificar els punts d’apalancament, és a dir, les àrees on es podien dur a terme determinades accions i obtenir-ne el màxim benefici possible (vegeu imatge 2). Aquestes varen ser:

  • Consciència ciutadana i educació en reptes de sostenibilitat.
  • Recerca i innovació en el repte de la pol·lució per plàstics al mar.
  • Participació d’actors socials a la cocreació de polítiques públiques
  • Incentius per a la recerca, la innovació i el desenvolupament tecnològic en el repte dels plàstics al Mediterrani, facilitant la innovació i el desenvolupament tecnològic entre les empreses en relació amb el repte.

Imagen 2: Punt d’apalacament, participació d’actors socials en la cocreació de polítiques públiques

Font: Reimagined Futures, CREDA. Disponible aquí.

Amb aquests punts com a guia, les 29 organitzacions que varen contribuir a aquest darrer taller varen proposar accions concretes que podrien dur a terme, explorant totes les dimensions necessàries per implementar-les: activitats, recursos i actors clau, fonts de finançament, obstacles potencials i indicadors d’impacte, entre d’altres.

 

Següent destinació

La metodologia del mapatge de sistemes va resultar un èxit en el repte dels plàstics plantejat. El mapa crea una visió compartida entre els i les agents involucrats en què es poden veure fàcilment els components afectats per cada acció, i de quina manera s’afecten.

A més, les propostes recollides durant els tallers no quedaran només al paper. Al mateix temps que el mapa per al repte dels plàstics es construïa, es va crear l’Aliança d’Innovació per a la Bioeconomia Blava en el marc de Blue Bio Med. Aquesta organització ajudarà a portar el resultat d’aquest experiment a la realitat i mantindrà en contacte a les organitzacions involucrades en el procés.

El repte de la contaminació per plàstics al Mediterrani és només un dels quatre eixos en els quals treballem dins de Blue Bio Med. Encara queden tres experiments més, també desenvolupats en l’àmbit del Mediterrani, amb diferents reptes per afrontar amb relació a l’aqüicultura circular, les espècies invasores i la digitalització de la bioeconomia blava. El nostre objectiu final és valorar diferents metodologies que ens permetin enfrontar-nos de manera útil i multidisciplinària a aquests problemes complexos que ens presenta el desenvolupament sostenible.

 

Agraïments

El desenvolupament i implementació de la metodologia d’experiments de política pública no hauria estat possible sense el suport d’ART-ER (líder del projecte Blue Bio Med), de la Generalitat (Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, Agència de Residus de Catalunya, socis i sòcies associades del projecte; Àrea de Promoció Econòmica, PANORAMED WP 10), i de Bluenetcat, la Xarxa Marítima de Catalunya.

Comments are closed