13 de setembre de 2019
El projecte “RTA: El silvopastoralisme com a estratègia d’adaptació per un desenvolupament rural integrat a la Mediterrània” es porta a terme amb el Centro de Investigación y tecnologia Agroalimentaria de Aragón (CITA). El seu objectiu principal és dissenyar estratègies de gestió integrada entre la ramaderia extensiva i els ecosistemes agroforestal com base per un desenvolupament rural més resilient en un context de canvi global en la Mediterrània. A Catalunya, es va triar la zona de l’estudi del Lluçanès per analitzar si una coordinació entre el personal ramader i propietari pot reduir la vulnerabilitat d’ambdós sectors i millorar els serveis que dan a la societat. En aquesta zona, el Consorci del Lluçanès i l’Associació de Propietaris Forestal ja havien posat en marxa fa cinc anys un programa de col·laboració entre ambdues parts per tal de potenciar que es pasturessin el sotabosc i reduir el risc d’incendi.
El Lluçanès és un territori format per municipis de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. Entre el Prepirineu i la plana de Vic, el seu paisatge està caracteritzat per la combinació de zones de cultiu amb àmplies extensions de bosc, on el pasturatge i la transhumància han tingut tradicionalment un paper molt important.
Durant els mesos de juliol i agost, des de CREDA-UPC-IRTA, Antonio Lecegui, Elsa Varela i Carmen Capdevila van visitar la comarca setmanalment per abordar els tres primers objectius específics del projecte i entrevistar a diferents persones propietàries i ramaderes, per conèixer la seva predisposició cap a les pràctiques silvopastorals. Les entrevistes buscaven comprendre la valoració del pasturatge en el bosc, així com recollir altres aspectes relacionats com l’activitat de l’explotació tals com el maneig del ramat, l’aprofitament del bosc, les innovacions utilitzades i l’estructura familiar. Amb això, es busca veure les característiques que afavoreixen (o no) l’aprofitament silvopastoral del territori a la vegada que s’identifiquen els elements d’èxit dels casos on ja existia un acord entre ambdues parts.
La informació recopilada ajudarà a elaborar indicadors que serveixin per explicar les diferències entre distints tipus de persones propietàries i ramaderes al voltant del ús silvopastoral. Una tasca en la qual s’anirà treballant en els pròxims mesos.