Publicat el 17 de setembre de 2020
Tornem de vacances amb el nostre últim byte. Hem tret moltes conclusions que ens ajudaran a seguir aportant el nostre gra de sorra a el desenvolupament de el sector i tanquem el cicle de COVIDBytes posant en evidència el que aquest reclama. El sector demana més suport a les empreses, promovent el consum de proximitat i assegurant els canals de venda. Entre les mesures més populars estan la regulació de preus, la flexibilitat dels tràmits administratius i l’accés a finançament.
El sondeig sobre l’impacte de la COVID19 al sector agroalimentari ha posat de manifest la ràpida capacitat de reacció del sector. Com hem vist en anteriors Covidbytes, gran part de les explotacions i empreses agroalimentàries han adoptat mesures específiques per pal·liar els efectes de la situació derivada de la crisi sanitària i de l’estat d’alarma.
El sondeig CREDA-UPC-IRTA va incloure un apartat obert per recollir les opinions i recomanacions que el sector proposava de cara a millorar la seva situació. En aquest, se’ls va preguntar per les mesures de suport que creien necessàries per part de l’administració per a disminuir les conseqüències de la crisi sanitària al sector agroalimentari. L’objectiu era aprendre de les experiències viscudes durant la pandèmia de cara a prevenir els impactes que aquesta ha generat al sector, i elaborar plans d’emergència per al futur. La coordinació entre el sector i l’administració, alhora que la ràpida capacitat de resposta, són aspectes clau per a futures crisis.
Els agents enquestats van suggerir mesures directament relacionades amb la situació derivada de l’estat d’alarma, com l’obertura de nou dels mercats ambulants municipals, promoure el consum de productes locals entre els consumidors, facilitar les mesures de seguretat i les proves PCR, o mitigar la pèrdua del canal HORECA.
A les conseqüències derivades de la crisi del COVID19, tanmateix, se li sumen les reclamacions tradicionals d’un sector que es troba, des de fa anys, en una situació de crisi permanent. Aquestes mesures tenen com a objectiu garantir la sostenibilitat del sistema alimentari, tant en la seva dimensió econòmica, ambiental, com social. Algunes aposten per la necessitat d’un canvi profund del sistema alimentari cap a un model agroecològic i socialment responsable; mentre d’altres aposten per una millora en infraestructures i per una major intervenció pública, mitjançant l’obertura d’escorxadors mòbils, la facilitació del transport conjunt dels aliments, i la compra pública per promoure el consum de productes locals. També es proposa la regulació de preus al llarg de la cadena alimentària, de manera que garanteixin un preu digne per als agricultors i ramaders; evitar l’especulació i limitar la burocràcia.
De manera majoritària, els participants van reivindicar més suport a un model agroalimentari de proximitat i dels circuits curts de comercialització. “Prioritzar la venda del producte nacional, sobretot el de ramaderies extensives que són sostenibles i bones per al nostre medi ambient i, per descomptat, més sanes. Mercats de productors locals.” Així ho explicava un ramader de boví en extensiu, un dels sectors que més ha vist afectada la seva activitat i del qual han emergit moltes iniciatives de comercialització alternatives.
“Facilitats de liquiditat i suport en les explotacions petites per a la transformació agroalimentària. Ajuda per tancar els cercles i promoure el vincle productors-consumidors” (ramader en extensiu).
Els comentaris mostren una preocupació global sobre el paper que té l’activitat agroalimentària en el desenvolupament de les zones rurals i la seva població, la provisió d’aliments de qualitat i saludables i el manteniment dels ecosistemes. Demanen a l’administració ajuts directes a les empreses per assegurar el finançament del sector, sense que això suposi un endeutament desorbitat, una major flexibilitat en tràmits burocràtics per a estalviar costos i temps invertit, així com acompanyament per a poder obrir nous canals de comercialització, formació, etc.
“Promoure petites explotacions, diversificades, per a la producció local, afavorint aquelles que promoguin la diversitat i intensives en mà d’obra” (agricultor, especialitzat en horticultura).
Reivindiquen la qualitat dels seus productes i les pràctiques sostenibles, tant les ecològiques com aquelles socioeconòmiques que afavoreixin el desenvolupament local. També dotar d’infraestructures per afavorir l’elaboració i comercialització d’aquests productes a través d’escorxadors mòbils o municipals, obradors compartits o millora de la logística. També, reclamen una regulació que fixi uns preus mínims en la compra-venda d’aliments, per a millorar la situació de les persones productores i també l’accessibilitat per als consumidors.
Per tant, no es tracta solament d’encaminar-se a un model més harmoniós amb el medi natural sinó de promoure un que permeti unes bones condicions de vida per a les persones treballadores del sector agroalimentari.
Tanquem el cicle de COVIDbytes donant les gràcies a totes les persones que van participar en el sondeig, les seves opinions són imprescindibles per poder continuar treballant pel desenvolupament de el sector. Seguim!