CREDA
El nostre model de consum i moltes de les activitats que portem a terme comprenen la utilització de materials plàstics i, si ens fixem en l’alimentació, fàcilment ens adonem que aquest sector no és una excepció. Trobem fruita en safates de plàstic, verdura envasada en film, peix en caixes de porexpan… Els plàstics són en pràcticament totes les cadenes de valor agroalimentàries.
Aquest material representa una problemàtica mediambiental enorme, per la gran quantitat que llencem al medi ambient i per la llarga durada de descomposició que necessita. Per posar tan sols un exemple, una simple ampolla de plàstic triga uns cinc-cents anys a degradar-se. En resposta a aquest gran repte, entre el 2018 i el 2019, es van establir tres directives europees: la 2018/851 sobre els residus, la 2018/852 relativa als envasos i la 2019/904 per la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient. El 2022, aquestes directives es van traslladar en una llei i un reial decret espanyol.
Per entendre el nou escenari legislatiu i com aquest afecta el sector agroalimentari, parlem amb Cristina Escobar González i David Fernández Guerrero, investigadora i investigador del CREDA que treballen al projecte ECOPAP, una iniciativa que busca alternatives a la gestió dels residus plàstics en aquest sector.
CAR PEL MEDI AMBIENT, CAR PER LA BUTXACA
Per posar-nos en context, el doctor Fernández i la doctora Escobar ens expliquen el concepte de responsabilitat ampliada de producció, que obliga a les empreses productores d’agroalimentació a fer-se càrrec del cost del reciclatge dels plàstics que arriben als consumidors i consumidores. Concretament, les empreses paguen una taxa a Ecoembes, la gestora espanyola encarregada de la recollida i reciclatge dels plàstics i, una vegada aquests han estat recuperats, les productores poden tenir un retorn de la quantia pagada.
Però fins ara, la responsabilitat ampliada del personal productor només s’aplicava per a l’ús dels plàstics d’envasos domèstics, és a dir aquells que el sistema agroalimentari fa arribar fins al consum. Fernández explica que amb el nou Reial Decret s’hi afegiran els plàstics que no són d’ús domèstic, “com els envasos industrials o el film per al paletitzat de càrregues, pels quals també s’aplicarà una taxa a les empreses productores”. Escobar menciona que aquesta nova situació, obre les portes a altres empreses gestores que puguin fer-se càrrec del reciclatge del plàstic i, per això, ara “comença una nova etapa pel que fa a l’ús del polietilè”.
Però l’abast de la nova normativa no acaba aquí, la llei estableix un impost per a la utilització de plàstics verges, és a dir, aquells creats a partir d’hidrocarburs en lloc de fonts alternatives com ara la matèria orgànica, o plàstics reciclats. I és que fins ara, materials aprofitables com el RPET, eren més cars que no pas el plàstic verge.
Així, aquestes dues iniciatives combinades, plantegen un nou escenari on produir aliments fent ús de plàstics serà més costós que mai i, com diu Escobar, “ara les empreses productores agroalimentàries tindran més motius per voler reduir l’ús del plàstic”.
EFECTES DIVERSOS PEL SECTOR AGROALIMENTARI
La nova llei dels plàstics té diferents impactes segons la cadena de valor agroalimentària en la qual ens fixem i segons la intensitat d’ús de plàstic que tingui. Per exemple, la cadena piscícola necessita caixes per comercialitzar el peix des de les mateixes llotges. Habitualment, aquestes caixes són de porexpan perquè aquest material és un bon aïllant, tot i que és un dels plàstics més difícils de reciclar. Quan preguntem a l’investigador i la investigadora si el porexpan es podria substituir per un altre material, la resposta de Fernández és clara: “sí que es pot, però fins ara no s’ha canviat per una qüestió de preu.”
Si ens fixem en l’oli, veiem que els productors i productores tenen una gran dependència del plàstic, perquè es tracta d’un producte que es comercialitza majoritàriament en garrafes de dos o de cinc litres. Per aquest sector, fer el canvi a un altre material representarà un gir important per al seu sistema productiu. I és curiós veure com, en canvi, la producció i distribució del vi ja està plantejada diferent, amb “ampolles comercials de vidre que permeten que aquesta cadena de valor sigui molt menys dependent del plàstic”, afegeix Escobar.
ECOPAP: UN PROJECTE AMB LA VOLUNTAT D’IMPULSAR SOLUCIONS INNOVADORES
Tot i que la nova normativa no té el mateix impacte a totes les cadenes de valor, totes elles han de prendre partit si no volen que el cost de producció augmenti. Per això, aquest escenari pot servir per repensar com podem produir, distribuir i comercialitzar els aliments de forma més sostenible.
Aprofitant aquest context, neix el projecte ECOPAP (Economia Circular per a l’Optimització dels Plàstics Agroalimentaris del Penedès) amb la voluntat d’impulsar solucions que ajudin el sector agroalimentari a afrontar el repte dels residus plàstics. Aquest estudi i proposta pràctica s’impulsa des del CREDA, on la doctora Escobar i el doctor Fernández formen part de l’equip de recerca.
Fernández ens explica que el pla d’acció d’ECOPAP s’emmarca a les comarques del Penedès (Garraf, Alt i Baix Penedès, part de l’Anoia) on, partint del treball realitzat al projecte Interreg Mediterranean Blue Bio Med, s’implementen metodologies per ajudar a quatre cadenes de valor d’aquesta regió a identificar innovacions que ajudin a gestionar de forma circular els residus plàstics. Aquestes cadenes de valor són: la Denominació d’Origen (DO) Penedès per a la producció de vins, la denominació d’Origen Protegida (DOP) de Siurana per a la producció d’oli d’oliva, les confraries de Pescadors i la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) del Gall del Penedès.
LA TRANSFORMACIÓ EN MARXA: INNOVACIONS PER A LA SOSTENIBILITAT
Després d’una primera fase d’investigació, el projecte ECOPAP ha portat a terme tallers per posar en contacte a personal productor, investigador, representant públic i empreses que aporten innovacions per tal de trobar noves maneres de substituir, eliminar o reduir l’ús de plàstic.
Els tallers realitzats a ECOPAP han servit per crear ponts de contacte entre els sectors esmentats i han permès identificar necessitats i oportunitats per reduir els plàstics agroalimentaris. Per exemple, s’han plantejat diverses innovacions pel que fa al film emprat en el paletitzat, com la utilització de bioplàstic, film de menor micratge (pes) o el preescalfament del film per aconseguir que es pugui estirar més i així reduir la quantitat d’ús. “Aquestes tecnologies podrien tenir una gran repercussió mediambiental perquè el film és un dels materials més utilitzats per totes les cadenes de valor”, menciona Escobar.
També són rellevants moltes altres propostes innovadores que es poden trobar a la web d’ECOPAP, com les que faciliten la recollida de plàstics en l’ambient per fer, per exemple, taps per ampolles de vi a partir de plàstics reciclats.
Un cop finalitzats els tallers, investigador i investigadora miren endavant, cap al següent estadi del projecte, on es formarà una comunitat en línia perquè els diferents actors puguin estar en contacte permanentment. Així, podran incorporar les innovacions que vagin sorgint i seguir avançant col·laborativament cap a la reducció dels plàstics del sector agroalimentari.