SWITCHtoHEALTHY: La relació entre els productes sostenibles i els patrons dietètics saludables

Amb el pas del temps els productes són classificats de noves maneres, recollint gran varietat de noms i distintius per a segons quins aliments. Però què significa que un producte sigui sostenible? Al CREDA duem a terme projectes i estudis que tracten el tema de la sostenibilitat alimentària, no només per definir-los, sinó també per fomentar la seva producció i consum.

La Kenza Goumeida, estudiant del doctorat en Sostenibilitat i experta del centre en aquesta temàtica, destaca que “per tal que un aliment o producte sigui sostenible, ha d’equilibrar els tres pilars de la sostenibilitat, alhora que contribueix a un futur millor tant per les persones, com per al planeta”. Tanmateix, en termes pràctics, “alguns productes o pràctiques poden centrar-se més en un o dos pilars, mentre que milloren el tercer”. En aquests casos, els productes es poden considerar ‘parcialment sostenibles’ o ‘en el camí cap a la sostenibilitat’, però mai ‘totalment sostenibles’. En resum, un producte sostenible ha de:

• Minimitzar l’impacte ambiental: mitjançant un disseny i producció que tingui en compte la petjada ecològica, el consum d’energia i la generació de residus i emissions.
• Fomentar la Responsabilitat Social: prioritzant el benestar de les comunitats implicades en la seva producció i distribució.
• Impulsar el valor econòmic: sense l’explotació de recursos o persones.

El bucle entre oferta i demanda

L’elaboració, promoció i comercialització de productes sostenibles comporta beneficis per a tothom. Goumeida explica que “si els consumidors i consumidores demanen aliments sostenibles, les preferències del mercat canvien, animant a la producció a innovar i adoptar aquestes pràctiques sostenibles”. Aquest bucle de retroalimentació, “amplifica els beneficis i impulsa tant el creixement econòmic, com la gestió ambiental”, remarca.

Davant la pregunta què poden millorar els productes sostenibles en ambdues circumstàncies, l’estudiant de doctorat enumera diversos beneficis:

A majors ingressos, major acceptació

Tot i que la llista de beneficis que enumera Goumeida és extensa, “l’acceptació no és universal”, destaca, sinó que està influenciada per diversos factors, “com ara la consciència, el valor percebut o les diferències culturals i contextuals”. Així, les generacions més joves, les poblacions urbanes i les regions amb ingressos alts, “tendeixen a mostrat més probabilitats d’acceptació”.

I és que una cosa és certa, els productes sostenibles solen tenir preus més elevats. Aquesta diferència de preus es veu justificat per factors com: els elevats costos de producció, la necessitat d’obtenció de certificacions, la producció a menor escala, la complexitat de la cadena de subministrament, la menor demanda, etc.

Tanmateix, els consumidors i consumidores semblen ser conscients dels beneficis globals dels productes sostenibles, ja que “molts estudis mostren una alta disposició a pagar (DAP) una prima per aquest tipus d’aliments”, afirma l’estudiant de doctorat. La cultura i la regió també separen les preferències de consum, “Europa i Amèrica del Nord són zones amb uns ingressos disponibles més alts i tenen una DAP més elevada”. En canvi, als països en desenvolupament prevalen aspectes com l’assequibilitat i les necessitats bàsiques, “deixant la sostenibilitat en segona plana”, assenyala Goumeida.

Tot i això, aquesta voluntat no reflecteix el comportament real de compra, ja que la sensibilitat als preus, les limitacions financeres i la falta de confiança en les reclamacions ecològiques accentuen l’existència d’una bretxa entre el valor i l’acció.

La proximitat a Catalunya

En el cas de Catalunya, la població és cada cop més conscient de la importància de la sostenibilitat en les decisions de consum. Segons l’estudiant de doctorat, existeix un interès creixent pels productes sostenibles i de proximitat, “especialment entre la població més jove, urbana i amb una educació superior”, que cada cop està més preocupada pels problemes mediambientals, com el canvi climàtic i la contaminació per plàstics, i reivindica la seva identitat regional per mitjà del consum d’aliments locals.

Estatalment, a Espanya s’han posat en marxa iniciatives per promoure la sostenibilitat, com l’etiquetatge ecològic o els incentius a l’agricultura ecològica. A més, regions com Catalunya “donen suport a les pràctiques d’economia circular i promouen les cadenes curtes de subministrament d’aliments”, assegura Goumeida.

Com contribueix la dieta mediterrània?

Els productes sostenibles no són l’única opció per a un futur millor, els patrons dietètics saludables també hi contribueixen. Segons l’estudiant de doctorat, aquests patrons consisteixen a “hàbits alimentaris que mitjançant la combinació de certs aliments promouen la salut general, redueixen el risc de malalties cròniques i donen suport al creixement i desenvolupament òptims”.

Un exemple àmpliament reconegut com un estàndard d’or per a un patró dietètic saludable és la dieta mediterrània, inspirada en els hàbits alimentaris tradicionals de països com Grècia, Itàlia, Espanya, Algèria, Tunísia, etc.

“Aquesta dieta destaca per incloure un alt consum de verdures, fruites i llegums, l’ús de l’oli d’oliva com a principal greix i un consum limitat de carn vermella i lactis”, explica Goumedia, que remarca que aquest patró pot reduir el risc de malalties cardiovasculars i diabetis.

Iniciatives sostenibles i saludables

SWITCHtoHEALTHY  és un projecte europeu en què Goumeida participa en representació del CREDA, junt amb el Djamel Rahmani, investigador, l’Amèlia Sarroca, tècnica de recerca, i el José M. Gil, director del centre. Aquesta iniciativa se centra a encoratjar l’adopció de patrons alimentaris sostenibles i saludables alhora que s’analitza l’impacte en la salut, el medi ambient i l’economia.

Per la seva banda, l’equip del CREDA ha recollit les dades reals de les famílies participants, fent un seguiment de la seva adhesió a la dieta mediterrània, del seu comportament i actituds i analitzant el consum de cada membre. A més, també s’han recollit algunes mesures antropomètriques com l’alçada, el pes i l’índex de massa corporal.

L’estudiant de doctorat explica que l’objectiu final del projecte és “promoure la dieta mediterrània com a model d’estil de vida sostenible, aprofitant el paper de les famílies, les escoles i les indústries alimentàries locals” i aconseguir-ne l’adhesió a Espanya, Turquia i el Marroc, tres països mediterranis. Per això, es van identificar com a essencials diversos passos més petits:

1. Desenvolupar materials educatius, eines digitals i activitats.
2. Educar adolescents, formar cuiners escolars i implicar les escoles.
3. Crear aperitius innovadors d’origen vegetal amb empreses locals.
4. Crear entorns de suport i difondre campanyes de conscienciació junt amb les persones responsables de les polítiques.
5. Desenvolupar models innovadors i reproduïbles en l’àmbit mundial.

“Després de més de dos anys de treball, hem pogut observar com a Catalunya, per exemple, hi ha un nombre considerable de famílies que segueixen la dieta mediterrània, però els nivells d’adhesió varien entre els diferents membres de la família”. Així, Goumeida destaca una taxa d’abandonament de l’estudi superior al 35%, fet que ha complicat la participació continuada en les avaluacions d’intervenció i seguiment.

SWITCHtoHEALTHY encara està en curs i durant l’estudi també han sorgit reptes a tenir en compte abans de publicar els resultats finals. L’estudiant de doctorat assegura que “algunes intervencions no han complert les expectatives, com l’aplicació digital i algunes opcions de berenar pensades per a nens i nenes”. De la mateixa manera, la temporalització de les avaluacions ha plantejat dificultats, coincidit amb les vacances de desembre, “un període ple de compromisos que ha impedit una recollida de dades contínua”.