Omar Guadarrama, doctor en Sostenibilitat
Dins el sector de l’alimentació, existeixen etiquetes i certificacions que atorguen valor i informació sobre els aliments. Però realment afecten les decisions de consum? Al CREDA fa anys que estudiem el comportament i l’actitud de compra dels consumidors i consumidores i els efectes que determinats distintius poden tenir sobre les seves decisions.
L’Omar Guadarrama, doctor en Sostenibilitat i expert del centre en aquesta temàtica, troba que l’etiquetatge dels aliments “és una part fonamental, tan important o més que el mateix aliment”. Per ell, “l’etiqueta és el carnet d’identitat del producte”, ja que és on s’indiquen les obligacions legals com la marca i els ingredients, però també recull “informació addicional on s’inclouen alguns dels segells de certificació”, assegura.
Informació atractiva, clara i breu
No existeix una recepta única que determini quina és la quantitat d’informació necessària que ha d’acompanyar els productes per complir amb els requisits dels consumidors i consumidores i no saturar.
Tot i que l’objectiu és informar de manera clara i breu, moltes vegades les empreses afegeixen tants detalls i segells a les seves etiquetes que les persones passen de llarg i no s’interessen. Segons Guadarrama, “això passa perquè el moment de decisió de compra d’un aliment sol durar pocs segons, fins i tot quan es tracta de productes nous”.
Potser una solució seria afegir “la informació necessària i obligatòria que faci la lectura molt més senzilla”, junt amb els logotips de certificació, “ja que generen confiança entre totes les persones, productores, transformadores i consumidores”, remarca el doctor.
Certificacions a Europa
A diferència de les etiquetes, les certificacions no aporten informació bàsica, sinó que garanteixen que un producte compleix una sèrie de requisits. Guadarrama destaca que ”la llista d’aspectes a certificar és molt extensa”, ja que es poden tenir en compte “les tècniques i formes de producció, els materials i condicions de transformació i envasat, la innocuïtat i seguretat dels aliments, etc”.
Actualment, a Europa hi ha dos tipus de certificacions principals, privades i públiques. Les primeres poden ser impulsades per empreses, associacions o individus, amb l’objectiu de destacar la qualitat (certificació ISO), promoure la protecció i sostenibilitat de determinades zones (rainforest), o destacar característiques (producte de l’any).
Pel que fa a les certificacions públiques, el doctor explica que es divideixen segons els sistemes de producció, “on es destaca si són productes ecològics, és a dir, que per produir els aliments, vegetals i animals no s’utilitzen productes químics de síntesi”, i l’origen dels productes o receptes.
En el cas de la procedència, a Europa existeixen tres segells que la certifiquen: (1) Denominació d’Origen Protegida (DOP); (2) Indicació Geogràfica Protegida (IGP); i (3) Especialitat Tradicional Garantida (ETG). Totes es podrien incloure sota el paraigua d’Indicació Geogràfica, però “cada segell ha evolucionat cap a unes característiques clau per la protecció”, assegura Guadarrama.
Protegeix una zona o regió on es realitza la totalitat del procés, des de l’obtenció del bestiar o les llavors, fins al processament i envasat del producte final, passant per la cria dels animals i el cultiu dels vegetals. És la màxima protecció de la Unió Europea i va arrelada amb la tradició.
Protegeix una zona o regió, però se centra en les fases prioritàries i essencials per la reputació d’un producte, per tant, permet que les llavors i el bestiar provinguin d’altres zones diferents de la protegida. La transformació i l’envasat, però, han de fer-se en aquesta regió.
Protegeix una recepta, és a dir, per tal d’aconseguir la certificació s’han de complir els requisits associats a la forma, la mida, els ingredients bàsics i el procediment de l’elaboració.
Protecció de l’origen català
Segons el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), Catalunya compta amb un total de 23 certificacions d’origen: 12 DOP, 10 IGP i 1 ETG.
Algunes de les més conegudes són el formatge i la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, que s’elaboren únicament amb llet de vaques frisones nascudes, alimentades i munyides a aquestes comarques; i la IGP Calçot de Valls, que garanteix el cultiu a les comarques del Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès i Baix Penedès, però la llavor pot provenir d’altres regions.
El doctor reconeix que “el món de l’etiquetatge i les certificacions d’origen va molt arrelat amb la cultura i la tradició”, és per això, que altres països o regions també tenen segells propis “com França la ‘Label Rouge’ o Catalunya la ‘Marca Q’”. A més, el territori català intenta promoure la compra de productes de proximitat per mitjà de la inclusió dels segells de ‘Venda Directa’ i ‘Circuit curt’.
Iniciatives per promoure el consum local
‘Proximity Fig Jam’ és un projecte impulsat pel CREDA on Guadarrama participa junt amb el Zein Kallas, investigador, i l’Adrià Menéndez i Molist, estudiant de doctorat. Aquesta iniciativa analitza l’impacte de les dues certificacions de proximitat sobre els consumidors i consumidores de Catalunya.
Els estudis demostren que des de la seva creació, l’any 2013, ambdós segells han tingut el seu lloc a la cadena agroalimentària catalana, fent que els productes certificats siguin més acceptats pel consum. Tot i això, el doctor destaca que “molts més productors i productores es podrien adherir per promoure altres productes locals”.
A banda d’aquesta iniciativa, el CREDA participa en dos projectes més, el ‘Pla Estratègic DOP/IGP’ que pretén crear un document que serveixi com a guia per l’anàlisi de la sostenibilitat a les certificacions i els seus efectes; i el projecte ‘GI-Smart’ que busca identificar la manera per desenvolupar segells d’origen sostenibles en l’àmbit europeu.
Accedeix a totes les publicacions