Sergio Urioste, Enginyer en Ambient i Desenvolupament
En un món canviant com en el que vivim, la recerca i la innovació són trets clau en els que les empreses i institucions inverteixen per trobar solucions i millores que facin de les societats, entorns més sostenibles. El sector agrícola no deixa de banda aquesta oportunitat i inverteix en el desenvolupament de noves varietats vegetals.
El Sergio Urioste és Enginyer en Ambient i Desenvolupament i ha enfocat la seva tesi doctoral cap a “l’impacte d’innovacions en el procés de registre de noves varietats vegetals”. Per ell és interessant treballar en accions que impulsin el desenvolupament de noves varietats, “ja que des dels inicis de l’agricultura, els éssers humans hem après a domesticar les diverses espècies per adaptar-les a les nostres necessitats”, comenta.
Però, què són les varietats vegetals?
D’igual manera que els animals i altres éssers vius, les plantes desenvolupen característiques adients a l’ambient que les envolta, fent que una mateixa espècie pugui tenir milers de varietats. Així, Urioste les defineix com “grups de plantes dins d’una espècie que tenen característiques diferents d’altres varietats”. A més, aquestes característiques es transmeten “de generació en generació”.
Ho podem explicar amb l’exemple del blat: les varietats que creixen al nord d’Europa tenen característiques que permeten l’adaptació al fred, mentre que les del Mediterrani s’adapten millor als climes secs.
Per tant, desenvolupar diferents varietats de plantes i vegetals ens permet incrementar tant el rendiment dels cultius, com altres característiques d’interès. D’aquesta manera, “si comparem les varietats cultivades avui dia amb les que es cultivaven fa cent anys, veurem que ara són molt més productives”, assegura el doctorand.
Beneficis per tothom: mercat i consum
Tot i aconseguir varietats de molt alt rendiment, la recerca i desenvolupament de varietats vegetals és una activitat constant. Segons Urioste, tant mercat com consum sempre demanen novetats, “amb el pas del temps les varietats existents tendeixen a erosionar-se genèticament i perden les seves característiques”.
La creació de noves no només està enfocada a millorar el rendiment dels cultius. Des del punt de vista productiu hi ha diversos motius que demanden la necessitat d’innovar com: l’ús eficient d’inputs; la resistència a plagues, malalties i factors climàtics; l’increment d’ingressos i reducció de costos de producció; l’ús eficient de l’aigua; o la reducció de l’ús d’agroquímics.
Pel que fa als consumidors i consumidores, el desenvolupament de noves varietats, “facilita una oferta d’aliments més àmplia amb estabilitat en els preus”, a banda d’una gran varietat d’aliments d’una mateixa espècie amb “millor qualitat nutricional i àmplia gamma de sabors, colors i textures”, explica l’expert.
Catalunya i Espanya dins el panorama global
Aquesta és una pràctica global. Segons la Unión Internacional para la Protección de las Obtenciones Vegetales (UPOV), l’any 2022 es van protegir al voltant de 15.000 varietats vegetals noves repartides principalment entre la Xina, els Països Baixos, els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, França i Alemanya. Tot i això, el territori espanyol també inverteix en el desenvolupament de noves varietats, essent el 12è país amb més registres aquell any.
“Pel que fa a Espanya i Catalunya, existeix un sector agrícola molt actiu en el desenvolupament de noves varietats, tant per la via pública com privada”, destaca Urioste que remarca “la presència de varietats locals molt cotitzades tant dins com fora del territori”, pel seu sabor i qualitat.
Un exemple d’aquesta diversitat el trobem en el sector vitícola espanyol, on existeixen varietats de raïm molt conegudes internacionalment: Ull de llebre (La Rioja), Garnatxa (Aragó) o Xarel·lo (Catalunya).
Acords entre producció i legislació
‘INVITE’ és un projecte europeu en què Urioste participa en representació del CREDA, junt amb el José M. Gil, director del centre. Aquesta iniciativa neix amb l’objectiu de desenvolupar innovacions tecnològiques i institucionals, com marcadors moleculars o drons, que puguin fer més eficient el procés d’enregistrament de les varietats vegetals abans de ser comercialitzades.
Per la seva banda, els investigadors del CREDA han avaluat l’impacte d’aquestes innovacions des del punt de vista econòmic, social i ambiental. El doctorand explica que per aconseguir-ho han realitzat estudis de preferència davant canvis en la regulació i aviat treballaran amb agricultors i agricultores per saber “quins atributs tenen més pes en l’elecció de varietats vegetals, i quina és la seva disponibilitat a pagar per aquestes”.
“Una vegada tinguem els resultats, informarem les persones que prenen decisions i fan polítiques per tal de guiar l’adaptació de la legislació, però també farem saber les preferències de productors i productores a les persones que milloren les noves varietats”. Així, Urioste considera que s’ajudarà a fer més eficient el procés de registre i es contribuirà al desenvolupament de varietats vegetals més resistents i sostenibles.
Accedeix a totes les publicacions