Per la calor de l’estiu, àpats frescs i nutritius!

Arriba l’estiu! Ganes de passar hores al carrer? Dies llargs? Vacances?

Canviem la rutina tot i que amb la primavera ja hem començat a sortir a fora, fer àpats copiosos de cap de setmana… Però amb la calor, el nostre organisme va més lent, així que el més adient és fer àpats més lleugers i amb un alt contingut en aigua per balancejar les pèrdues que en tinguem per la calor.

És l’època del paradís de les fruites, dels tomàquets… Podem fer sopes fredes amb menta, síndria, de meló emulsionat amb oli d’oliva verge… Amb la calor, les fruites es fan malbé més ràpid, però tenim moltes maneres de prevenir-ne el malbaratament. Fa dos dies que no menges a casa perquè surten plans imprevistos? Pots fer-ne un gaspatxo barrejant els tomàquets madurs amb préssecs, pots estalviar-te el cogombre o deixar-lo per aportar vitamines del grup B i minerals com àcid fòlic i magnesi (amb pell i llavors), però sobretot evitar l’all (bé, una combinació arriscada amb fruita).

Tens albercocs, però s’han tocat una mica? Parteix-los a la meitat, salteja’ls amb una mica d’oli i omple el forat del pinyol amb una barreja de mató i formatge de cabra, un àpat boníssim! Has provat mai de fer un tomàquet de Montserrat farcit de figues amb un toc de pernil ibèric que li doni un bon contrast salat-dolç?

La varietat de verdures solanàcies (albergínies, pebrots, tomàquets) que ens brinda l’estiu ens permet aprofitar aquests productes en el seu punt òptim de maduresa i sabor. Si toca fer graellades a fora, intenteu no abusar de la carn, hi ha altres opcions: els carabassons a la brasa són una delícia, les albergínies per fer un mutàbal amb comí, pasta de sèsam… Totes aquestes verdures aporten una gran quantitat d’antioxidants que són responsables dels pigments de colors vius que els caracteritza i protegeixen el nostre organisme.

Les cireres i prunes són riques en antocians, però també més altes en sucre que el préssec, la nectarina, la síndria… per tant, a la platja, millor dur fruites més riques en aigua com aquestes, o si no meló.

La millor manera de consumir-ho?

Les fruites fresques en cru i les verdures al migdia, o amb coccions lleugeres, a la planxa, o escalivats, a la nit. Eviteu productes crus a la nit per evitar digestions pesades, tot i que si sopeu d’hora i encara aprofiteu la llum que ens acompanya fins les deu de la nit, el cru ja el païreu.

Heu provat mai el carabassó cru? Doncs és una altra delícia! Tallat amb mandolina, ben finet, en carpaccio amanit amb oli d’oliva verge extra i unes gotes de vinagre. Però la clau de tot és que sigui de proximitat, així us assegureu que tinguin el màxim nombre de nutrients, que no s’hagin perdut per deshidratació i estrès en la refrigeració. Si teniu botigues properes a casa, compreu cada dos dies si podeu, i fixeu-vos en les etiquetes! Proximitat és Catalunya, no envasat a Catalunya. No només ho notareu en el gust, sinó que afavorireu les relacions de l’agricultura petita, tan abundant a la nostra regió.

Reaparició de les varietats tradicionals

En concret, pel que fa al tomàquet, us convido que tasteu les varietats tradicionals que han estat recuperades, actualment estan més vinculades a cadenes curtes de comercialització i petites produccions i s’han anat recuperant arreu del territori. Podeu consultar el catàleg de les varietats d’horta inscrites dins les varietats locals d’interès agrari aquí. Aquestes s’havien perdut conseqüència de la globalització alimentària (1980-2000), per la desaparició d’un model d’explotació agrícola tradicional i d’una cultura sensorial pròpia d’unes generacions que mantenien un vincle amb determinades varietats lligades al terreny.

Les varietats tradicionals són aquelles que han derivat de la selecció natural i artificial i altres forces que al llarg dels anys donen lloc a múltiples varietats adaptades a les condicions del sòl, del microclima i als usos locals.  Processos que generen una gran diversitat de tipus amb caràcters genètics de forma, color, estructura de la planta i maduració propis.

Tot i que les varietats modernes (aconseguides per modificacions genètiques induïdes) fa anys són una gran font de recerca i s’ha experimentat una gran diversificació de varietats adaptades a plagues i condicions climàtiques i d’estrès, són les tradicionals aquelles que inclouen una major diversitat de formes, colors i tenen un perfil organolèptic i nutricional més complet. Aquí podeu llegir l’estudi de la Fundació Miquel Agustí de 13 varietats de tomàquet recuperades.