- L’estudi realitzat per els centres de recerca CREDA i IRTA mostra com les pèrdues i el malbaratament dels productes hortícoles es deuen principalment a les causes del sistema de comerç actual
- Davant la situació, ambdues institucions plantegen la creació i aplicació de regulacions i mesures tant pel mateix sector com pel consum
El Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) junt amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han portat a terme un estudi per quantificar la xifra de carxofes i tomàquets desaprofitats durant les campanyes 2019-2020 i 2020, respectivament. L’estudi ‘Diagnosi de les pèrdues i el malbaratament alimentari al sector hortícola de la carxofa i el tomàquet: quantificació, impacte ambiental i econòmic’, que va ser encarregat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), mostra com les xifres de pèrdues i malbaratament d’aquests aliments van ascendir a 692,5 tones pel que fa a les carxofes, i 16.522,4 tones en el cas dels tomàquets.
Segons l’anàlisi, les principals causes d’aquestes pèrdues van ser les dificultats d’accés als mercats, la volatilitat dels preus, la inadequació d’oferta i demanda i els errors amb relació a una mala gestió dels estocs. Tot i això, l’estudi assenyala que hi ha factors externs que també van afectar el cultiu i la seva postvenda, incrementant la xifra de desaprofitament. Alguns d’aquests factors són: les plagues o fongs, els defectes estètics o la situació viscuda aleshores a causa de la crisi de la COVID-19.
Aquests factors van suposar un impacte tant en l’àmbit econòmic com ambiental, de manera que durant el període 2019-2020 es van registrar unes pèrdues i xifres de malbaratament que arribaven a més de tretze milions de quilograms de diòxid de carboni. Una quantitat a la qual l’estudi suma 15 indicadors més relacionats amb la salut humana, la qualitat dels ecosistemes i l’ús de recursos. Així, aspectes com el consum de gasoil, els processos d’embalatge i transport, o la producció i emissió de fertilitzants, han presentat un increment de les afectacions cap al medi ambient, que es van acumulant al llarg de tota la cadena de valor.
Pel que fa a l’impacte econòmic, l’estudi mostra com la major part dels aliments rebutjats té lloc als mercats centrals i a les grans superfícies, representant un valor econòmic de les carxofes de prop de mig milió d’euros, i de més de 13 milions pels tomàquets. Aquesta situació i l’escàs valor que es dona als aliments rebutjats ha donat lloc a l’establiment de protocols d’actuació i seguiment per tal de reconèixer aspectes de la cadena de valor dins els preus del producte, com pot ser el treball de pagesia i agricultura o el valor econòmic i ambiental del treball.
Després de realitzar el seu estudi, tant l’IRTA com el CREDA han arribat a la conclusió que és necessari prendre mesures per evitar rebutjar aliments per motius com les desigualtats estètiques, i incentivar un sistema de comercialització que tingui una durada més curta. Així, ambdues institucions defensen l’aplicació de regulacions tant al mateix sector hortícola com als consumidors i consumidores.