- L’estudi, que ha fet el CREDA amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya, es va presentar en el marc del Catalonia Hub de la Generalitat de Catalunya en la Seafood Expo Global al maig
- Segons l’anàlisi, la concentració més gran de pèrdues es presenta als i les agents dedicades al comerç al detall de cadena llarga, per causa de la retirada de producte abans d’exposar-se a la venda
El Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) ha publicat la ‘Diagnosi de les pèrdues i el malbaratament alimentari al sector de la pesca del lluç i el llucet: quantificació i impacte econòmic’ que ha portat a terme amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). La Saray Ramírez, biòloga i tècnica de recerca al CREDA, va presentar l’estudi el passat mes de maig en el marc del Catalonia Hub que la Generalitat de Catalunya va disposar a la Seafood Expo Global.
La diagnosi, que va ser encarregada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) l’any passat, presenta les pèrdues i el malbaratament alimentari del lluç i el llucet a Catalunya durant la campanya de 2022, tractant totes les fases de la cadena de valor, des de la seva captura fins al comerç a destí final.
Segons l’estudi, a la campanya de 2022 s’han malgastat un total de 2.746,89 tones de lluç i llucet durant tota la cadena de valor, incloent-hi els residus comestibles (21,55%) i no comestibles (6,05%).
Així i tot, la diagnosi mostra com el producte català té unes taxes més baixes de Pèrdues i Malbaratament Alimentari (PMA) que el producte importat, que es rebutja per presència d’anisakis. A més, el preu del producte local és major, i això té un impacte en el maneig i transport del producte, fent-lo més delicat.
Pel que fa al PMA a les diferents baules, destaca una major incidència per part de la figura detallista de cadena llarga, ja que es produeix una retirada del producte abans de ser exposat a la venda. No obstant això, l’estudi mostra que el volum de malbaratament alimentari en general, és major a les grans superfícies (326,39 tones), baula que recull la quantitat més gran de producte per comercialitzar.
Referent a l’impacte econòmic, cal tenir en compte que el 91% del lluç i el llucet és importat i el 9% restant és local. Així, la diagnosi mostra unes pèrdues econòmiques a preu de venda de 6.230.189,60 €, on les més afectades són les grans superfícies, ja que comercialitzen un volum més elevat de producte.
Enfront d’aquesta situació, l’estudi presenta una sèrie d’accions de prevenció amb l’objectiu de reduir el rebuig alimentari del sector en els pròxims exercicis. Algunes de les actuacions proposades són: establir un mercat secundari pels descarts desembarcats, reduir el nombre d’intermediaris, implementar programes d’informació pel consum sobre les parts comestibles no aprofitades o disminuir la por al consum de peix parasitat per anisakis.
EL CONSUM DEL LLUÇ A CATALUNYA
El lluç és un dels peixos blancs amb major consum al territori català, per davant d’altres com el bacallà i el llenguado. A més, està situat al 4t lloc per volum de captures i per recaptació econòmica el 2022 per tots els productes pesquers del territori. Segons el seu pes existeixen diferents categories: 1-2 és el que es comercialitza com a lluç de cara als consumidors i consumidores, i 3-5 són comercialitzades sota el nom de llucet.
Durant l’exercici 2022, a les llars catalanes es van consumir un total de 9.246,48 tones de producte fresc, xifra molt superior a la de congelats. Pel que fa als productes transformats, el lluç i el llucet catalans no tenen destinació en aquest sector. Tot i que sí que hi ha empreses de transformació a Catalunya, aquestes utilitzen lluç d’altres orígens amb preus més baixos.